Res de nou al juliol - Conclusions

Bon dia a tots i a totes! Ja som a l'estiu! Què bé, no? 

La primera meitat de 2015 ja ha passat, i ha passat molt ràpidament! Tot i això, els canvis i tot el que passa al món segueix igual (com els últims mesos vaja!). Ara us explicaré el que segueix i el que no segueix!

Per començar, el maig es caracteritza per diversos accidents i desastres naturals. A Itàlia hi va haver un incendi a l'aeroport més important, a l'Oceà Pacífic hi va caure una nau espacial russa i al Nepal va originar-se un altre terratrèmol. Els dies finals de maig es caracteritzen per esdeveniments relacionats amb la FIFA i el cas de corrupció que s'hi va produir.

El juny s'inicia amb notes de caràcter esportiu i polític, es fan eleccions a Letònia i eleccions al Parlament a Turquia. El dia 12 es van iniciar els Jocs Europeus de 2015 a Bakú, Azerbaidjan. 

A meitat de juny podem notar molta tensió i violència deguda a assassinats de caire racista als

EUA i atacs terroristes a països com França, Kuweit i molts altres països del pròxim Orient i d'Àfrica.

A més a més, es fa un seguit de declaracions com per exemple l'acord entre el Vaticà i Palestina per determinar l'independència d'aquesta última. Als EUA, es legalitza el matrimoni homosexual a tots els estats.

De moment, com heu anat veient, no ha canviat gaire la cosa, però tot i això, esperem que els pròxims mesos no haguem d'escoltar moltes notícies sobre desastres i accidents, sinó notícies més pacífiques i menys alarmants!

Per a Flos NEWS i els seus lectors i lectores, Yegór S.R.

La meva impressió sobre el primer de Batxillerat

Bé, després d'inacabables exàmens i treballs, després de llargues estones d'esforç i desesperació, després d'un mes i gairebé una setmana sense escriure, us vull parlar de les meves experiències durant aquest curs de 1r de Batxillerat. 

Al principi del curs els professors ens deien que no es tracta d'un cinquè d'ESO, que les coses es complicarien. Tot i això, el primer curs de batxillerat ho vaig trobar bastant ''fluid'', no era dificultós, però es va notar una certa complicació relacionada amb el ritme del treball. Sé que probablement la meva opinió canviï radicalment l'any que ve, però de moment el batxillerat m'ha anat sense cap dificultat, potser és perquè vaig a l'humanístic, però les ciències socials també poden resultar difícils pels alumnes del científic, qui sap...

El que sí que voldria destacar és que algunes assignatures noves m'han obert més la ment, la visió i la concepció del món en el qual visc. Sincerament, crec que he après coses més importants durant aquest curs i no pas en els meus dos últims anys a l'ESO. No té relació amb els professors ja que la majoria no havien canviat, sinó amb una forma d'ensenyar més profunda.

És el cas de ciències del món contemporani, història, filosofia, economia i llatí. Les ciències han tractat de temes molt generals però importants i interessants a la vegada (teoria de Darwin, els planetes, la salut). Història no només m'ha explicat esdeveniments com la pallissa que van rebre els EUA per part de Japó a Pearl Harbour (per exemple), sinó els motius econòmics i polítics dels fets mundials durant el nostre període contemporani. 

La filosofia m'ha ampliat més el pensament sobre la nostra existència, les nostres accions i el que entenem per termes com vida, Déu, llibertat i més... El cas d'economia ha estat una mica ''cru'' (haig d'admetre que no m'interessa gens quin és el valor del dòlar avui, les accions de Microsoft o el PIB d'un país) però entenc que és important en un món globalitzat en el qual vivim, per sort o per desgràcia.

El llatí no només m'ha introduït la llengua i coses l'Imperi romà, sinó m'ha fet veure que encara és viu! I tant si ho és amb els llatinismes que s'utilitzen avui dia! En cas de les assignatures de llengües, la cosa no ha variat gaire. Es complica? -Una mica. Hi ha alguna cosa nova? -Literatura. Bàsicament, la cosa segueix sent la mateixa. Català és català, castellà és castellà, anglès és anglès. 

Abans d'acabar, voldria afegir que no tot és tan maco com sembla! El que no m'ha agradat del tot és el ritme boig dels exàmens les últimes setmanes. Entenc que els professors tenen un horari i necessiten avaluar-nos a temps, però algunes vegades intenten fer-nos empassar temes sencers sense mastegar-los gaire per obtenir l'avaluació, si enteneu el que us vull dir!

I ara sí, per acabar, voldria donar les gràcies als professors per la seva feina ben feta i desitjar-los bones vacances pel treball educatiu realitzat i merescut! I als alumnes també, és clar! 

Per els/les lectors/les de FLOS News, Yegór S.R.

Ja som a maig: conclusions!

Primer de tot, disculpeu la meva ''inactivitat'' temporal durant les últimes setmanes. Els estudis, deures i altres factors han impossibilitat el meu hobby periodístic.

Però, pel que veig, la situació en l'àmbit internacional tampoc ha variat gaire: ja som a maig i es veu que els avions segueixen caient (l'accident de Germanwings és el més destacat), els vaixells naufraguen al Mar Mediterrani i els terroristes encara segueixen donant picor a Iemen i a Tunísia. Se'm fa difícil parlar també sobre la tragèdia a l'institut Joan Fuster, un veritable horror per la comunitat educativa i les famílies. 

A més a més, hi ha hagut un terratrèmol a Nepal, que s'ha emportat milers de víctimes. Però, i si continuem amb alguna cosa ''alegre''? A Itàlia comença una exposició internacional relacionada amb la innovació i el camp alimentari. Es fan eleccions parlamentàries i presidencials a diversos països i es duen a terme diferents llançaments de naus espacials.

Si bé d'economia mundial seguim sense gaire canvis, la política és potser l'apartat més actiu durant aquests mesos amb tot el tema d'eleccions de diferents tipus que s'han realitzat i que encara es faran. 

Per acabar, vodria dir que seguirem traient conclusions durant l'estiu!

Per a Flos NEWS i els seus lectors, Yegór S.R.

Supercentenaris: El secret de la longevitat vital

Al llarg de la història s'han documentat molts casos de persones que han aconseguit passar els límits oficials de la màxima esperança de vida. Viure tot un segle! Quin és el secret?

Us presento el cas de la persona que ha duplicat o no (qui sap, de mentides n'hi ha moltes!) els anys de qualsevol altre supercentenari/ària verificat/da. Es tracta de Li Ching-Yuen, nascut, segons algunes fonts, entre el 1677 i el 1683. Va dedicar-se a la recerca d'herbes i va passar bona part de la seva vida al Tibet, on va practicar ioga i arts marcials. Sabeu quan va morir i quants anys tenia? 1933, amb 256 anys aproximadament!

Tot i que sembli una mentida ben grossa, podem comparar la importància de les arts marcials, una dieta saludable i l'absència d'hàbits dolents com el tabac i l'alcohol en el cas de Bruce Lee, un dels grans filòsofs del s.XX, actor i creador del seu sistema de lluita, Jeet Kune Do. Tot i que va morir a una edat gens avançada (tenia 33 anys i les causes de la seva mort encara no se saben del tot bé, hi ha versions diferents) poc abans de morir va fer una revisió mèdica a la qual deia que tenia el cos d'un adolescent i la salut d'un nadó.

Bé, com heu llegit, sembla ser que els xinesos ens han donat la clau de les moltes portes que hi ha per obrir: esport, alimentació, manera de viure i herbes especials. Per una part és normal, les persones amb predisposició genètica, que passen anys meditant, tenen més probabilitats de tenir una llarga vida, pero què podem fer nosaltres?

Diuen que els nervis ens mengen uns quants anys de vida, però aquest no és el cas del supercentenari Lazare Ponticelli (1897-2008), soldat francès que va participar a la Primera Guerra Mundial i també va formar part dels grups de resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que va ser ferit durant el seu servei militar, allò no va suposar cap obstacle per a ell.

Amb tot aquest material, acabo de demostrar que la vida és potser la cosa més atzarosa de la mateixa vida i que si es vol aconseguir aquesta data rodona, millor començar a fer ioga i deixar de fumar (o el que sigui!). Cal destacar que encara hi ha supercentenaris vius i, segons tinc entès, aquests han de documentar-se diverses vegades per ser registrats com a persones de vida extraordinàriament llarga. El límit estàndar d'anys d'un supercentenari és de 115 anys aproximadament.

Com a conclusió, també voldria dir que la longevitat és un dels reptes més difícils ja que entren en joc molts factors: des del benestar personal i pràctiques saludables fins a la sort, l'element més difícil de controlar. A més a més, no hi ha cap garantia: encara que no et moris de càncer i siguis més sa que Superman, demà et pot aixafar un cotxe mentre vas xatejant amb el telèfon mòbil! 

El vostre periodista del Flos NEWS, Yegor S.R.

No todo es lo mismo

la escuela im.O.P.Dovjenka

Hola mi nombre es Valeria. Yo vivía en Ucrania y recientemente llegué a Barcelona. Llegué aquí el 6 de agosto 2014 . Vivo con mi madre y mi hermana. Cuando comencé en la escuela, encontré nuevos amigos. Ahora voy a explicar la diferencia entre la escuela ucraniana y la española.

En Ucrania, se puede comer en la escuela cuando hay una pausa. Las clases duran 45 minutos, comenzando a las 08:30.  Los alumnos en Ucrania siempre pasan al curso siguiente. Durante la pausa los alumnos pueden salir de la escuela sin permiso del profesor. Vamos a la escuela desde los 7 años hasta 16-18.

el río Damba, congelado

Night On Earth - La ressenya

Una pel·lícula a l'estil puzzle, diferents personatges i diferents situacions: què és el que els uneix? 

                                                                         

El taxi.

Jim Jarmusch és una de les icones destacables del cinema independent, les seves pel·lícules es diferencien per la temàtica i l'ús de nous estils cinematogràfics cada vegada que produeix un nou film.

La pel·lícula es centra en diferents ciutats a diferents hores del dia, com sol ser, les situacions tenen alguna cosa a veure, però en aquest cas, cada episodi és independent de l'altre, els personatges no s'intercalen i les situacions canvien. El taxi és l'únic factor comú de les escenes.

La pel·lícula comença a la ciutat de Los Angeles i acaba a Helsinki, capital de Finlàndia. Diferents passatgers i diferents conductors conviuen en un cotxe durant el trajecte a casa, acompanyat de conversacions tristes i situacions divertides. Cada ciutat té la seva història.

Si bé el guió és original i els diàlegs són entretinguts, l'esquema de la pel·lícula és bastant corrent en cas d'aquest tipus de produccions. A més a més, recorda l'anterior pel·lícula de l'autor, Mystery Train (Tren misteriós), que va sortir a la llum el 1989 i amb la qual comparteix la mateixa estructura (personatges amb diferents situacions que van al mateix hostal per passar la nit).

La música i el treball de fotografia no presenten novetats, la banda sonora crea l'ambient adequat a cada ciutat i la pel·lícula segueix un ordre normal (tot i que les diferents situacions passen al mateix temps). Els llocs de grabació estan ben escollits, des de grans ciutats de vida nocturna als carrers silenciosos de Roma. 

Finalment, els actors que hi van actuar van ser poc coneguts en aquell temps (estem parlant dels 90) i interpreten d'una manera realista, ho fan de meravella!

La pel·lícula no es fa pesada per les divertides conversacions i en general és entretinguda. Cal destacar que es tracta d'una tragicomèdia i que les escenes divertides es barregen amb un drama que et pot provocar un somriure en segons. 

Encara ets aquí? Ves a veure-la! El teu crític del FLOS News, Yegor S.R.

Com protegir les nostres dades a Facebook

Configurar la pròpia privacitat a les xarxes socials és només un primer pas. Aprèn a protegir les teves dades personals a ‪#‎Facebook‬ amb aquest vídeo:

                               

                                                                                                                         Jaume B